POESIA – Li foje ad nuvembre

A vagh in zir tla mi Catolga.
L’è nuvembre
e i marciapid j’è pin ad foje.
Mej isé, li busie li fa mènca paura…
Sti marciapid i pèr bumbardèd.
Ma ogg a so “romantico”
e a ho al cor giantil.
A giogh sli foje,
ai dagh ad chèlc,
a li pést…
e a sént cal bèl cri cro
quand a li ciach.
Cri cro, cri cro…
Splaff… ormai a sguél.
E adess?
L’è stè ‘na foja cionfa?…
E la madona! Ho pisté la mèrda.
D’un bott u m’è pass tutt li fantasie.
Mentre a stréss la schèrpa tli foje,
ho mand un pèra d’acidènt…
na mai chèn, ch’j’ha bsogn da caghè,
mai padrun spurcaciun ch’in l’arcoj su.